Intervenció de síntesi

Bé, l’ultima entrada al bloc després de tres mesos que han passat bastant ràpid. Quan a la primera classe de l’assignatura vaig veure que era a l’aula d’informàtica, la veritat és que pensava que no seria gaire difícil ja que creia que el tema d’ordinadors el dominava bastant. Em va bastar la primera activitat(Què no sé?) per adonar-me que no era així.

Quan el Jordi va explicar que hauríem de crear un bloc i actualitzar-lo sovint no ho vaig agafar amb molta il·lusió perquè mai havia tingut un bloc, i no sabia ni posar fotos,vídeos,etc..Però amb el pas dels dies i de totes les pràctiques explicades i fetes a classe crec que al final he seguit un bon ritme d’actualització.

Les dues entrades que m’agradaria destacar del meu bloc són la de Google Docs i el vídeo del resum de la setmana d’activitats.

La pràctica de Google Docs primer perquè no el coneixia i em va semblar molt interessant la pràctica a classe, com podíem fer entre diferents persones a la vegada un mateix document o presentació i després fer un formulari i comprovar els resultats, i segon, perquè m’ha servit molt durant la resta del semestre, ja que mitjançant el Google Docs vaig poder fer la presentació del treball d’educació física ja que per fer el treball vam decidir fer un wiki i també ho vaig fer servir per fer el treball de territori ja que amb els companys hi havia incompatibilitat d’horaris.

I el vídeo del resum de la setmana d’activitats perquè encara que coneixia el Movie Maker, mai havia fet un vídeo, i aquest el vam fer en grup i potser no esta perfecte però era el primer que fèiem i només era un recull de fotografies, que a més, recollia una setmana en la qual m’ho vaig passar molt bé amb els companys.

Per finalitzar dir que sóc conscient de tot el que he aprés però més encara del que hem queda per aprendre.

BON NADAL!!

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Com diu l’entrada del Bloc de Gestió, per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge.

Documents de referència

Darrerament s'han publicat dos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents.

• Normes UNESCO
• Normes de la ISTE


En aquests documents trobem competències que nosaltres ja hem treballat a classe. El document cita per exemple:

"Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió."

Nosaltres hem treballat una mica de tot sense aprofundir gaire, per tant hem après el funcionament bàsic. També hem treballat les aplicacions del firefox i un programa de presentacions, el power point.

"Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols."

Nosaltres per treballar sols utilitzem el nostre bloc i per treballar en conjunt hem après a utilitzar el google docs o els wikis.


"Promueven, apoyan y modelan tanto el pensamiento creativo e innovador como la inventiva".

Nosaltres ho vam treballar fa poc amb el projecte Jclic.

A més dels exemples posats, hem après moltes més coses ( Delicious,les llicències de Creative Commons,índexs automàtics al word, Gimp, Slideshare,Audacity,Movie Maker,CmapTools, Scribd...) i encara ens queden moltes més.

Territori

Andalucía

Jclic

• Jclic és una web d'activitats educatives

· Projecte Jclic: és un conjunts d'activitats i aquestes activitats són trencaclosques, mots encreuats....

· Hem de tenir instal·lat el llenguatge Java, per tal d'utilitzar el Jclic

· El Jclic està format per 4 aplicacions:

1. Jclic applet: permet incrustar les activitats Jclic dins d'una pàgina web.

2. Jclic player: programa independent un cop instal·lat permet realitzar activitats des del disc dur de l'ordinador sense que calgui estar connectat a internet.

3. Jclic author: permet crear, editar i publicar les activitats d'una manera més senzilla, visual i intuïtiva.

4. Jclic reports: modul de recollida de dades i generació d'informes sobre els resultats de les activitats fetes pels alumnes.

Activitat realitzada a classe:

· En aquesta activitat el que hem fet es crear 4 activitats: 2 trencaclosques i 2 jocs d'associacions.

· Hem utilitzat la aplicació Jclic author.

· Processos:

1. Obrim el programa Jclic author

2. Anem a mediateca

3. Cliquem el botó d'afegir actitvitat

4. Escollim activitat i nom

5. Configurem la activitat ( color de fons, lletra,.... )

6. Anem a plafó

7. Configurem com estructurem la activitat ( color de fons, lletra, com es realitzara la activitat... )

8. Un cop tinguem tot configurat, fem una prova, per observar si esta bé o no el joc

9. Per últim guardem el nostre projecte i el pugem a una pàgina html

Aquesta es la activitat que hem realitzat a classe: Fruites

Jclic

Seminari (Sessió 16)

Durant les sessions del dies 10, 15, 17 de desembre en lloc de fer classe de seminari normal, vam dedicar-les per fer entrevistes personals per valorar com anat el que portem de curs.

Valoració Blocosfera

El nostre grup ha escollit el tema del JOC.

Nosaltres vam crear un bloc conjunt “Recopilació de jocs infantils” i vam anar fent entrades sobre el joc que anàvem enllaçant a les pàgines web d’on trèiem l’ informació. Més tard, quan ens vam adonar de que allò que estàvem fent no era blocosfera, ja que no hi havia connexió entre blocs, vam decidir eliminar el bloc. Una vegada ho vam entendre, vam començar de nou.

La Marta va fer una primera entrada sobre el joc i la seva importància per aprendre, junt amb un vídeo del youtube. Jo vaig fer una entrada al meu bloc sobre els jocs online, i vaig decidir deixar-li un comentari a la Marta per si volia donar-li un cop d’ull. La Marta, en veure la meva entrada, li va comentar a la Júlia, que havia fet un altre entrada, sobre el que jo havia posat al bloc, així la Júlia també va poder veure sobre els jocs online. La Laura també va fer una entrada al seu bloc i també li vam comentar perquè pogués visitar la resta de blocs. Per últim, l'Alexandra em va deixar un comentari amb un enllaç a un vídeo interessant del youtube sobre el joc heurístic.

Així doncs, a partir dels comentaris i enllaços entre blocs, al final hem aconseguit crear una blocosfera.

Debat

El dia 2 de desembre vam exposar el nostre debat sobre l’ imposició de l’anglès a les aules. Nosaltres érem vuit persones i ens vam dividir en dos grups de quatre persones. A favor: la Laura Rovira que va ser la que va defensar la seva postura, l'Ana Porcar,la Mireia Luque i la Marta Rubio. En contra: la Marta Riera que defensava els arguments en contra, l'Ana Pulido,la Zaida Díaz i jo.

Seminari (Sessió 15)

Al seminari del dia 3/12/2009 vam exposar els vídeos o powerpoints preparats per resumir la setmana d'activitats. En principi era a la nostra classe de seminari però per problemes tècnics vam compartir l'aula de música amb un altre grup de seminari. Va estar molt bé perquè a més de veure els treballs dels nostres companys de seminari vam poder veure altres formes d'exposar la setmana d'activitats ja que els companys de l'altre grup van realitzar treballs molt ben fets,diferents i originals.

Eines de suport de pensament: Mapes Conceptuals

Les eines de suport de pensament són:

Mapes conceptuals: esquema d'un tema amb les paraules claus, aquestes apareixen entrellaçades entre si a través de connectors.
Fluxogrames: eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca.

El mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i ampliar un tema. A més ens permeten reflexionar i pensar.Normalment la creació del mapa conceptual passa per diferents punts:

• Selecció i ordre dels conceptes (fer uns llista de conceptes i ordenar-la)
• Relació entre els conceptes ( cercar els connectors més adients)
• Representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)

Un dels programes més coneguts de creació de mapes conceptuals és el CMapTools, programa gratuït, des del qual hem creat el nostre mapa conceptual sobre un sopar de nadal. Encara que no va donar temps a utilitzar-lo també vam veure per sobre el Gliffy que és un programa per crear fluxogrames.

Seminari (Sessió 14)

Al seminari del dia 1/12/2009 vam parlar de la pel·lícula que havíem de veure,Àgora.

Vam comentar diferents temes:l'argument de la pel·lícula, situacions comunicatives, llenguatge audiovisual, temes tractats...

Ens vam adonar que encara que no ho sembli són molts els temes que es tracten:

Ciència
Astronomia
Convivència
Tolerància
Imposició
Religió
Conflicte entre cristians i jueus
Filosofia Política
Amor i desamor
Imposició
Educació
Estatus socials

Després de comentar la resta de temes sobre la pel·lícula vam comentar el que vam fer el dimecres que era el dia lliure de la setmana d'activitats extraordinàries. Van haver visites a diferents llocs: a l’Aquàrium de Barcelona, al Zoo, al Museu Picasso, al Museu de la xocolata, ludoteques...

Pràctica Movie Maker

Llenguatge audiovisual

El Llenguatge audiovisual és distingeix molt bé d'un lector i d'un escriptor.

Lextor llenguatge visual: persona que llegeix, és l'interpret qui rep l'informació
Escriptors llenguatge visual: persona creadora d'un video, d'un Power Point.

El llenguatge audiovisual no funciona ben bé com un llenguatge formal, és més aviat informal. El que ens transmet són emocions i van lligades als estats d'ànim. Ex: Platja-> escena romàntica.

Es molt important transmetre en un video, en diapositives alguna sensació, tant si és positiva com negativa; el fet es emocionar.

No em de pensar en transmetre idees sinó emocions, em d'estimular l'estat anímic del lector d'audiovisuals.

Els videos no serveixen per transmetre informació, ja que no retenim tanta informació com si ho llegissim. Això ho em pogut viure a classe, on el mestre ens ha posat un video sobre història de Catalunya, i on només durant quatre minuts no em sigut capaços de retindre la informació, ja que nosaltres atenem més les imatges i possiblement de la música que acompanya la veu i les imatges.

Els documentals per exemple no ens transmeten informació característica de la seva vida, sinó que ens deixem anar per les imatges animals, l'habitat, la seva reproducció...

El que interesa alhora de fer un documental és què te'l compri una cadena televisiva per tal que la gent ho vegi espectacular i magnífic.

Així doncs, els videos que transmeten idees no són bons per veure un conjunt i aquests s'anomenen videos lliçons.

WMV: Qualsevol ordinador window admet aquest format. (Window Mega Video)

Formats

DV: La seva grandària 720 píxels x 576 píxels. Com s'aconsegueix aquesta grandària? S'aconsegueix amb una càmera de video, tant dona si ho gravem en cinta, memòria... El que si cal és utilitzar un programa que ens permeti aquest 3 passos:

Captar el video d'un càmera
Editar aquell video( animacions, tallar, escriure...)
Convertir-ho en un format i penjar-ho per exemple en el youtube.

Processos que cal fer: Primerament Inicio, després todos los programas, seguidament a multimedia i dins d'aquí a Windows Movie Maker; aquest programa ja ve un cop que em pagat el windows i està força bé perquè conté els 3 passos importants que he anomenat anteriorment.

Es molt recomenable que abans de fer. creem una carpeta on guardar tota la informació. És important guardar tota la informació com fotos, videos a colecciones. A colecciones quan li donem a importar video ens apareix les imatges, videos o seuquències per clips.

A la part inferior del programa veiem un apartat on clicarem a: Mostrar escala de tiempo i ens apareixerà unes línies amb una franja horària (horitzontal) i una vertical on apareix; video, audio/Música i título superpuesto.

Si anem a editar video, trobarem entre altres aspectes efectes o bé transicions.

Efectes: Els efectes es posen dins d'un clip o bé a sobre.
Transició: Aquest va entre clips.
Hi han molt tipus de transicions; abanico dentro, abanico fuera, ajedrez, atenuar... Les transicions amb aquest programa ens apareixen en una línia a la part superior de la pantalla i ens permeten allargar-les o escorçar-les. En canvi, els efectes no perquè van a sobre de la imatge i amb el botó de la dreta ho eliminem.

Si cliquem a crear títulos o créditos ens apareixerà una finestra on poder escriure el missatge, però primerament havíem de seleccionar els tros on volíem colocar-ho.

Podem moure el missatge més endavant o més enrera. A part, dins de la finestra, ens apareix un apartat a la part inferior que diu Mis opciones:

Cambiar la animació al título.
Cambiar la fuente y el color al texto.

Perquè la música no acabi de cop, cliquem a sobre de la línia musical amb el botó dret i li donem a atenuación.

En el 3 punt finalizar película clicarem a guardar en el equipo i ho guardarem a la mateixa carpeta feta des de bon principi. Li donem a siguiente i anirem a Configurarón de la película on ens apareixerà ; els detalles de la configuración y tamaño del archivo de película.

Si ens volem endur el video per editar-ho o per acabar-ho a casa és molt important emportar-se tota la carpeta i no pas el video final, per què sense les imatges i el so no es podria treballar. Es aconsellable endur-se tota la carpeta sencera.

Seminari (Sessió 13)

Al seminari del dia 26/11/2009 l'Anna ens va deixar les dues hores per poder acabar de retocar el vídeo o presentació de la setmana d'activitats extraordinàries. Al seminari del dia anterior jo no hi vaig poder estar però el meu grup va estar fent la valoració d'aquesta setmana.

Finalment així va quedar el vídeo que vam fer entre la Marta,la Cora, la Nuria, la Bea i jo.

Setmana d'activitats

Dilluns 16 de novembre -> vam fer la sortida al Jardí de les Cordes de Cerdanyola del Vallès. A nivell personal va ser una experiència nova que en general va agradar molt, tot i que va haver moments de tensió i nervis. Però el companyerisme i ànims dels demés van ajudar a adquirir confiança i a acabar l'activitat amb èxit. La proposta educativa i pedagògica que ofereix el Jardí de les Cordes és un circuit adaptat a les necessitats dels infants de 3 a 6 anys. Ens van insistir en la importància de l'acompanyament d'un adult per a cada nen. Aquesta activitat és molt bona pels infants tant pel treball de la motricitat com pel divertiment que suposa, l’esforç i la relació amb els companys de classe. Ens va agradar molt l’entorn natural del lloc, així com també la seguretat que transmetien els monitors i la seva amabilitat.

Dimarts 17 de novembre -> vam fer una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya. En arribar, la cap del departament d'educació del museu ens va oferir una conferència sobre com enfoquen les propostes artístiques del museu alhora de transmetre-les als alumnes que venen d'infantil, primària i secundària. Ens va parlar del servei educatiu i dels objectius de les propostes museístiques, i es va ajudar d'un cd que posteriorment ens van donar a cada un de nosaltres. Tot seguit ens van dividir en dos grups, un va fer la visita de "Fades i follets" i l'altre la de "So i color". En general ens van fer la visita com si fóssim nens d'infantil perquè veiéssim clarament com era, ens anaven explicant què els hi diuen, què és el que més els agrada, com hem de captar la seva atenció... etc. Aquestes visites que fa el MNAC tenen un gran èxit.Les dues visites són molt educatives per als nens ja que entren amb contacte amb el món de l’art, i comencen a experimentar les primeres sensacions davant les obres, els colors, les formes i les dimensions d’aquestes. L’adaptació pedagògica que fan de les obres per als nens ens va semblar molt treballada i adaptada a les edats dels infants. En especial, les titelles eren molt gracioses i divertides., i és una manera molt eficaç d’apropar-te als infants i captar la seva atenció.

Dijous 19 de novembre -> vam anar a l'escola Joan XXIII de Bellvitge. En arribar, ens van rebre a la sala d'actes on ens van fer una xerrada sobre el funcionament de l'escola. En especial ens van explicar l'etapa de l'educació infantil. Després vam estar veient les aules i passadissos del curs d'infantil on hi havia els nens amb les mestres i algunes alumnes del mòdul d'infantil que estaven fent pràctiques amb els petits. Hi havia diversos racons on s'hi feien diferents tallers i els nens s'ho passaven molt bé. Tot seguit vam anar a conèixer les aules d'informàtica de l'escola, i ens van explicar quin era el seu ús i a qui anaven destinades.La visita a les aules i passadissos d’infantil ens va enriquir força com a futures mestres ja que encara no havíem vist cap escola. Vam gaudir veient les activitats que feien, la decoració de les aules, el tracte de les mestres amb els petits i els materials clàssics i tecnològics que feien servir. L’altre part de la visita als ordinadors, se’ns va fer pesada i avorrida, ja que la temàtica no era gaire interessant.

Divendres 20 de novembre -> vam anar a visitar el Museu de la Música, però va ser una visita molt fugaç i no en vam poder gaudir degut a la falta de temps i la poca organització. Tot i així va ser molt interessant. Quan els nens visiten aquest museu viuen experiències noves i enriquidores. Experimenten amb els instruments perquè hi ha una sala en la que poden tocar-los, s’habituen a veure objectes musicals i aprenen de tot allò que els hi explica l’educadora.Tot seguit vam anar a una de les sales de l'Auditori a veure l'últim assaig de l'obra "Corda i descorda" dirigida a un públic infantil entre 1 i 2 anys. Ens va agradar moltíssim, tan l'obra en sí com els actors, el tracta amb el públic, el muntatge, la interpretació i la cloenda. Ho vam trobar molt original i molt encertat. Pensem que pel públic infantil serà una vivència molt especial ja que són molt petits i quedaran meravellats gràcies a l’actitud i l’actuació dels intèrprets.

Dos entorns educatius

Dos entorns

Seminari (Sessió 12)

A la sessió del dia 12/11/2009 vam estar parlant sobre la pel·lícula que vam veure el dimarts, Billy Elliot.
Vam comentar l'argument principal de la pel·lícula, vam parlar de sentiments, ambientació, d'estereotips, de política,de simbolisme, de societat, dels personatges...
Després vam parlar de Gènere i Multiculturalitat: Els Reptes d'una Educació Física en moviment.
Vam posar-nos en grups de 3 o 4 persones i vam respondre un qüestionari
1. Sexe i gènere, són el mateix?
No són el mateix. Sexe ens referim quan discutim sobre categories biològiques associades a les dues classes sexuals, femella o mascle. Gènere ens referim quan discutim sobre les categories psicosocials que s'assignen als homes i a les dones.
2. En quin moment de la vida d'una criatura comencem a descobrir pràctiques tipificats de gènere?
Es comencen a descobrir pràctiques tipificats de gènere des de que neix la criatura. Exemple: a les nenes es fan arracades als nens no, les nenes roba de color rosa, els nens roba de color blava...
3. Quin és el paper dels pares/mares en la construcció d'arquetips de gènere?
El paper dels pares/mares és el principal alhora de la construcció d'arquetips de gènere, és a dir si els nens veuen que el pare veu la televisió quan la mare fa el dinar, els nens repetiran aquella situació.
4. Quin és el paper dels mass-media en la creació d'arquetips de gènere?
Els mass-media tenen un gran paper en la creació d'arquetips de gènere, ja que en els anuncis separen que va per nens i que va per nenes, exemple: les joguines. També ens els dibuixos, que separen quins dibuixos va dirigit per nens i quin per nenes.
5. Creieu que en les nostres pràctiques docents afavorim la construcció de discursos tipificats de gènere?
Sí, crec que en les pràctiques docents afavoreixen en la construcció de discursos tipificats de gènere, per exemple en les feines de casa ( mare= fer el menjar ), a l'escola ( mare= reunió de pares ). El mestres tampoc són conscients alhora de actuar i més d'una vegada afavoreixen en la construcció de discursos tipificats, exemple: diga-li a la mare que et posi un jersei a la motxilla. Per què no diem diga-li a la mare?.
6. Quin efecte té pel desenvolupament d'un nen, una educació basada en discursos tipificats de gènere? I una nena?
El efecte que té un desenvolupament de l'educació basada en discurs tipificat de gènere és molt important, ja que el nen o nena repeteix el que veu a casa, al carrer, a la TV... si el nen veu que les noies no juguen a futbol, no deixarà juga a futbol a la nena de la seva classe, si el nen veu que a casa seva el pare no fa el dinar, ell tampoc ho farà...
7. Hi ha activitats físiques o esportives exclusivament per a nois? I per a noies? Per què?
No hi han activitats físiques o esportives exclusivament per a nois o per a noies, sinó que la societat fa separació. Exemple: nens futbol, basquet... I noies: dansa, natació sincronitzada...
8. Quines són les conseqüències d'una societat adulta que ha estat educada en base arquetips de gènere?
Les conseqüències són que els nens repeteixen el que veuen i si aquesta educació no canvia, no es podrà eliminar mai els arquetips de gènere.

Al final de la classe ho vam posar tots en comú.

Presentacions

Fa un parell de semanes a classe de gestio de la informacio i tic vam parlar sobre les presentacions.
Les presentacions podem crear-les amb Microsoft Power Point , amb l'Impress o amb Google Docs.
Podem penjar les nostres presentacions al blog amb Slideshare i Slideboom.

Els principis bàsics que hem de tenir en compte en un presentació són:

· Ha de servir per millorar la nostra explicació en cap cas per substituir-la.
· Ha ser dinàmic , fent servir les moltes opcions que ens dóna, imatges , sons ,vídeos , etc .
· Llegir el mateix que sortirà a la pantalla no causarà cap efecte, potser sí , avorriment.
· Una imatge val més que mil paraules. Hem d'evitar el doble discurs
· Abans de presentar un power point hem de saber quin és l'objectiu didàctic
· Que la presentació sigui adequada al públic.
· Triar els colors, les transicions, les animacions amb criteri: tenen un significat!

Jocs Online

La Marta al seu bloc parla de la importància dels jocs infantils, ara que estic fent l’assignatura de gestió de la informació i TIC m’adono que en aquesta època també són molts importants les noves tecnologies, per això és important introduir als nens des de ben petits.

L'ordinador cada vegada és més important en la nostra societat. L'accés a l'ordinador pot facilitar l'accés dels nens a tot un món al seu al voltant, incloent l'aprenentatge.La pàgina http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/vocales/escritura/inicio.htm és un exemple.En aquesta pàgina els nens poden aprendre les vocals mitjançant jocs: resseguir la lletra amb el ratolí, identificant els so de la lletra,fer puzles....

Una pàgina creada per a nens de 2 a 4 anys que, encara que han d’estar acompanyats d’un adult, la majoria de les activitats estan creades perquè el nen pugui fer-les ell mateix i així es vagi habituant a la manipulació del ratolí.Hi ha moltes pàgines amb aquestes característiques, al bloc de l’Hèlia hi ha un recull de pàgines per jugar online però amb jocs relacionats amb el món de les ciències naturals.

Lectura en veu alta

El passat dimecres 11 de novembre a l'assignatura de Comunicació oral, digital i escrita, vam haver de fer un exercici que consistia en llegir en veu alta davant de la classe.Ens vam posar en rotllana i cadascú s'aixecava quan li tocava llegir. Jo vaig llegir un petit conte en castellà:

Carlos era un hombre humilde, que trabajaba en su pequeña herrería.
En el pueblo era marginado por su situación social.
Cansado de los desprecios, un día confió a su amigo, Pedro, con la condición de que guardara muy bien su secreto, que había heredado una gran fortuna, que seguía con la herrería porque le gustaba el trabajo, y que nadie debía enterarse de su herencia, puesto que todos recurrirían a él por su dinero.
Pedro, esa misma noche, se lo comentó a su esposa, pidiéndole, antes, discreción.
En pocos días, todo el pueblo lo sabía, pero nadie decía nada porque era un secreto.
Carlos comenzó a ser invitado a las fiestas del pueblo, pero se negaba a concurrir. Finalmente, por pedido de un grupo representativo y del propio Alcalde, comenzó a participar de las distintas reuniones.
El trato que le daban, distaba mucho del que recibía el humilde herrero.
Más tarde, fue elegido para integrar el Consejo del pueblo.
El banco le dio un préstamo para modernizar su taller, sin pedirle garantías. Cada vez tenía más trabajo y, como llevaba una vida sencilla, llegó a ser una persona adinerada.
El tiempo lo hizo tan importante, que se convirtió en Alcalde.
Un día, en una conversación entre amigos, con las personalidades más importantes del pueblo, uno de ellos se animó y le confesó:
-Debo ser sincero con vos, todos conocemos tu secreto, sabemos de la fortuna que heredaste.
-En honor a tu sinceridad, les diré la verdad. Nunca existió dicha fortuna.

Seminari (Sessió 11)

A la sessió del dia 10/11/2009 ens vam ajuntar tots els seminaris per veure la pel·lícula Billy Elliot.

SINOPSI

1984, Nord d’Anglaterra. En Billy és un jove de catorze anys de família minera amb una peculiaritat: se sent més atret pel ball que per la boxa. La seva professora de ballet aviat s’adona que el noi té un gran talent i decideix donar-li classes d’amagat del seu pare i germà gran. Aquests, però, ho descobreixen i obliguen a Billy a apartar-se d’aquell ambient poc viril.

L'aportació a la Wikipèdia

El nostre grup ha triat un tema per treballar a la wikipèdia: l’alimentació. Encara que la nostra intenció era aportar diferents temes sobre l’alimentació (trastorns, mites, hàbits,costums...) ens vam adonar que eren temes que ja estaven desenvolupats.

La Marta i la Laura han aportat més informació sobre els desordres creant un sub-apartat sobre consells per una bona alimentació. La Júlia ha agafat una de les paraules que sortia a la definició d'alimentació, que tenia un enllaç però no hi havia res escrit i l'ha omplert amb la definició. Aquest mot era la ingestió. La meva intervenció ha estat aportar a la definició els tipus d’ingestió que hi ha.

Tipus d'ingestió

La macròfaga es produeix en els animals que realitzen de forma activa la selecció i la captura de l'aliment. És típica de depredadors i carronyers. Per a portar a terme aquest tipus d'alimentació es necessita algun tipus d'estructura especial, com pot ser l'existència de diferents tipus de dents o de bec, posseir verí, urpes, arpes, musculatura potent, adaptació a la carrera, etc.

La micròfaga és practicada pels animals que no seleccionen l'aliment, com són aquells que es nodreixen de líquids, animals filtradors. Per a aquest tipus d'alimentació també es necessiten estructures adequades, com peces bucals especials per a la succió o xarxes filtradores. Animals herbívors de gran grandària posseeixen poderoses dents que aixafen l'abundant quantitat de massa vegetal. Poden tenir, fins i tot, modificacions en el seu aparell digestiu per a aprofitar millor aquest tipus d'aliment.

Seminari (Sessió 10)

A la sessió del dia 5/11/2009 no vam fer la lectura en veu alta, vam anar a la classe de música per exposar els blocs i veure com ho portem. Va servir perquè l'Anna ens digués si faltava alguna cosa i,a més, entre tots ens vam ajudar-nos a completar el bloc ja que alguns ens faltaven coses per posar.

A més de l'exposició de blocs, l'Anna ens va donar el recull d'activitats de la setmana blanca.

El dilluns anem a Natupark.
El dimarts anem al MNAC.
El dimecres, es realitza una activitat que hem d’escollir nosaltres però adaptada als nens d’educació infantil.
El dijous anem a veure l'escola Joan XXIII.
El divendres anem a l’auditori.

Baby Human

Pràctica Google Docs

1)Crear i compartir un document de text.

L'Ana Porcar va crear un document de Word, va convidar a la Marta Riera, Laura Rovira,Jordi Simón i a mi. Vam comprovar que podíem escriure totes simultàniament i ens vam començar posar d'acord per organitzar una excursió a la comarca de Sobrarbe.

Document de Word

2)Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació.

L'Ana Porcar va tornar a ser la creadora, aquest cop d'una presentació. Ens va tornar a convidar a la resta del grup i vam fer el Power point totes a la vegada, treballant simultàniament cadascuna amb una diapositiva per tal de crear la presentació per poder compartir-la.

Presentació

3)Crear un full de càlcul i un formulari.

La Laura Rovira va crear un nou fitxer en format de formulari amb tres preguntes que va enviar a la resta de grup per contestar-les. Un cop hem contestat el formulari, la Laura rep el formulari respòs i visualitza les respostes en un full de càlcul.

Formulari

Full de càlcul

Google Docs -català-

En un treball realitzat de forma col·laborativa hi ha constants interaccions entre els component del grup: es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta, hi ha una exigència mútua entre el components del grup. La sensació que ens queda és d'enriquiment personal, d'aprenentatge compartit.

Les TIC poden facilitar les interaccions entre els components del grup, l'intercanvi d'idees i reflexions pròpies del treball col·laboratiu. També ens poden ajudar en la creació dels documents que seran compartits per tots els components del grup i finalment, si cal, es publicaran a la Xarxa.

Entre d'altres possibilitats podríem emprar els Documents de Google, un servei gratuït que permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis.

Power Point sobre les bondats del programari lliure

PresentacióN1

View more presentations from NereaFR.

Seminari (Sessió 9)

Al seminari del dia 3/11/2009 vam començar amb una lectura d’un conte en veu alta. La diferencia amb els altres dies era que quest cop ho havíem de llegir de peu. A més de l’entonació, el ritme, i totes les coses que ja anàvem superant, ara també havíem d’observar als espectadors.

Després de la lectura dels contes, vam comentar les notícies d’actualitat educativa que vam portar cadascú. Alguns companys van coincidir i encara que no les vam poder comentar totes, aquestes són algunes de les notícies que van sortir:

- Canviar o no el nom de les festivitats per enfocar-les a nivell de canvi d’estacions.
- Els resultats acadèmics dels immigrants són pitjors a les escoles públiques.
- "Sin leer ni escribir hasta los seis".
- Enseñanza obligatoria hasta la mayoría de edad.
- Un 'contrato' entre padres y colegios velará por el rendimiento escolar

Conferència Ana del Barrio

Títol de la xerrada: De la reflexión personal a la reflexión crítica en equipo: un proceso de transformación en la práctica profesional.

L’ Ana del Barrio va presentar en un power point el projecte que va estar elaborant. El primer de tot era el perquè d’aquest projecte, per quina o quines raons es feia l’ investigació. Aquestes són algunes de les preguntes inicials:

• Com podem crear espais per al diàleg en els equips i amb respecte a la diversitat?
• Com podem crear una comunitat d’aprenentatge crític a Educació Infantil?
• Com podem refermar la comprensió i mètodes de cooperació amb pares i mares amb diversitat lingüística i cultural?

Per tal de portar a terme el projecte de formació en recerca-acció es va treballar amb quatre centres d’Educació Infantil, és a dir, cooperant amb 4 equips d’educadors titulats a més de equips de gestió mitjana i alta i de personal pedagògic.

Per crear una comunitat d’aprenentatge crític hem de saber que:

• Tothom és competent per a la reflexió i capaç de participar
• Tothom és responsable del procés d’aprenentatge
• Tothom és aprenent i mestre

I hem de tenir en compte tres aspectes clau:
* Reflexió: individual i en equip
* Reflexió crítica
* Procés d’aprenentatge en tots els nivells d’institució

Nivell 1
Reflexió crítica: hem d’aprendre a qüestionar i fer preguntes crítiques.
Nivell 2
Diàleg: el diàleg entre dos grups amb diferents opinions.
Nivell 3
Veritat i coneixement: hem de ser conscients de la nostra ignorància i renunciar a la idea que som els portadors exclusius de la veritat i el coneixement.

Marc teòric
• Reflexió bàsica
No és important el que fem sinó qui som. Hem de preguntar-nos a nosaltres mateixos. Com treballo? Que és el que vull fer?

• Comunitat d’aprenentatge crític
Persones amatents a treballar amb la resta, que es qüestionin el perquè i
orientats a canvis d’orientació social.

Com podem crear espai per al diàleg? Mitjançant 8 instruments d’aprenentatge

• Valorant el professional i les seves qualitats essencials
• Ajustant els objectius personals amb els professionals
• Reflexionant sobre –El que es pensa
-El que es sent
-El que es fa
Fomentant i recolzant...
• el pensament contextual
• la cooperació amb col•laboradors professionals crítics
• el desenvolupament d’un acord/contracte de comunitat d’aprenentatge
• Mitjançant la documentació
• Fent-se preguntes crítiques

Encara que estava presentant el projecte en el que va treballar els dos últims anys, va reconèixer que queden moltes preguntes per contestar. Però com tot projecte d’investigació, té uns resultats:

• Més energia, entusiasme i seguretat en centres d’Educació Infantil
• Reconeixem que tothom és competent
• Reconeixem que existeix una interdependència entre tots els nivells d’organització d’Educació Infantil!
• Creix el compromís dels professionals d’Educació Infantil
• Inici de la reflexió crítica
• Més consciència de context i diversitat de valors
• Més cooperació amb col•laborador/company professional crític
• Aprenentatge en equip i relacions col•laboratives

I per últim va deixar com a reptes per seguir treballant el lloc que ocupa la reflexió i la manca de temps per millorar la qualitat a les escoles d’Educació Infantil.

Estratègies comunicatives

Aspectes positius

• Va començar la conferencia amb uns bons exemples de la seva vida per a captar l’atenció del públic.
• Va respondre les preguntes bàsiques: perquè, què, a qui i com, es a dir, descriure, començar a explicar, interpretar i justificar.
• Exposa a la introducció les idees principals del discurs.
• Actitud positiva.
• Segura de si mateixa
• Va demostrar que sabia del que estava parlant.
• L’espai era l’apropiat

Aspectes negatius

• Parlava fluix i una mica ràpid.
• Va abusar de la paraula col•lega com a “coletilla”.
• Jugava amb les ulleres i feia que es desvies l’atenció del que estava dient.
• No va aprofitar tot l’espai que tenia per moure’s.
• No contestava ben bé el qui li preguntaven.
• Pel que fa l’ambient li faltava una mica d’iluminació i hi havia un soroll constant.

Seminari (Sessió 8)

En el seminari del dia 27/10/09 vam fer un debat sobre un article del Periódico que tracta sobre el canvi de l'horari escolar.

Ens hem dividit en dos grups , un grup estava d'acord amb aquest canvi i l'altre no. Jo estava en el grup que anava en contra del canvi d’horari i aquest són els arguments que hem utilitzat per defensar la nostra postura:

- La setmana de vacances al mes de febrer trenca el ritme escolar. Els alumnes acaben de tornar tot just de les vacances de Nadal i ara tronen a tenir una setmana festiva. I un parell de mesos després tornen a tenir un altra descans a la festivitat de setmana santa.

- Totes les festivitats que hi ha durant l’any tenen un motiu concret i estan relacionades amb festes tradicionals, Setmana Santa, Nadal, Tot Sants, la Mercè, la festa del Pilar... En aquesta setmana de vacances, no es treballa cap festivitat tradicional i pot portar problemes alhora de explicar-los als infants el motiu de la setmana no lectiva.

- Aquesta petita setmana de vacances, no serà en ambient familiar, ja que els pares i mares estaran treballant. Aquests nens, tornaran a patir les conseqüències de ser “niños llave” i “niños agenda”, ja que o bé es passaran tot el dia sols a casa, o bé els pares els enviaran a campaments, de colònies o a qualsevol lloc on es puguin fer càrrec d’ells i tinguin el horari ben ple.

- S’ha comentat que hi ha beques que ajuden a les famílies amb problemes econòmics, però està clar, que aquestes ajudes no arribaran a tothom i hi això causarà problemes familiars...

- Tant els esplais com els caus, es probable que per cinc dies no muntin activitats ja que no els i sortiria a compte i no valdria la pena.

- Una altra opció, es que enlloc de ser una setmana festiva, que la pròpia escola actuï com una “escola d’estiu” i munti activitats gratuïtes per als nens. Així es la pròpia institució qui es fa càrrec dels alumnes i els pares estan tranquils sabent on estan els seus fills i que no tindran problemes econòmics.

- Moltes vegades es diu allò de...”si un canvi provoca tants problemes, es millor no efectuar-lo”

- Per altra banda, també s’està posant en joc l’eliminació de la jornada intensiva del juny, cosa que no s’hauria de fer ja que per clars fets climatològics, en aquesta època de l’any fa molta calor i els nens no aguantarien un dia sencer, s’originen conflictes...

Encara que l’altre grup semblava que ho tenia difícil han trobat bastants arguments per donar suport al canvi d’horari. A més de debatre una noticia d’actualitat educativa, hem practicat per quan hàgim de fer el debat a classe i ens ho hem passat bé.

Decàleg del bon comunicador

Relacionat amb el contingut
- Preparar un bon guió.
- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.
- En el discurs no ha de mancar ni sobrar res.
- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”, que s’acostumen a produir per nervis o per a fer una pausa.
- Fer-se les quatre preguntes: perquè, què, a qui i com, es a dir, descriure, començar a explicar, interpretar i justificar.
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.
- Saber argumentar i exemplificar.

Llenguatge corporal
- Gesticulació, posició, mirades, somriure, tècniques per amagar el nerviosisme, crear complicitat amb el públic.
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador com a l’espectador.
- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.

La veu
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, vocalització, articulació, entonació, vocalització, pauses, silencis...)
- Bon ús del llenguatge oral (sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.
- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.

Elements de l’entorn. Proxèmia
- Mobiliar
- Posició de les taules.
- Contaminació acústica.
- Il·luminació.
- Utilització de suports audiovisuals.

Estratègies per a captar el públic
- Saber utilitzar les figures retòriques.
- Ús de l’humor.
- Exemples per a captar l’atenció del públic.
- Ser clar, breu, precís alhora d’exposar el tema per a que el públic s’interessi.
- Ha de tenir una bona capacitat d’improvisació i naturalitat.
- Utilitzar l’anècdota o l’acudit.
- Actitud positiva.
- Adaptar el discurs al públic.

Qui ets tu?

Qui Ets Tu

View more presentations from NereaFR.

L’Ana és una noia de 28 anys. Té el cabell llarg i llis, d’un color castany clar amb metxes roses i uns ulls verds clars. Treballa a Pedralbes com a professora de música i, a més, ara està estudiant el grau d’educació infantil a Blanquerna. Només podem gaudir de la seva presència en un mòdul, ja que en l’altre no està matriculada, però en aquestes hores de classe ja podem saber una mica com és. És una noia alegre i simpàtica, és divertida però alhora és treballadora. A classe sempre està atenta apuntant a la seva llibreta qualsevol cosa que digui el Jordi o l’Anna, sobretot el Jordi, perquè no és molt amiga dels ordinadors encara que ja ho porta bastant bé. A primera vista ja pots ben dir que treballa a Pedralbes, sembla una noia presumida i antipàtica però amb el seu caràcter extravertit es dóna a conèixer fàcilment i t’adones de que no és com sembla a primera vista. Potser la descripció queda una mica incompleta però només fa un mes que ens coneixem, segur que d’aquí quatre anys serà d’altra manera.

Seminari(Sessió 7)

En el seminari del dia 27/10/2009 hem tornat a utilitzar la primera hora per practicar la lectura en veu alta. Encara que mica en mica anem millorant l’Anna continua fent-nos recomanacions per millorar, que baixem la velocitat, l'entonació, la falta de teatralitat a l’hora de llegir el conte...

Després hem organitzat una mica l’agenda de la setmana blanca(16/11/2009-20/11/2009), dies, llocs,preus...

I l’ultima hora l’hem dedicat a les revistes educatives que havíem de buscar per el seminari. Les hem comentades i les més importants de cara al futur són:
• Cucafera
• Club súper 3
• El Tatano
• Infància a Europa
• Guix infantil
• Reporter Doc.
• Magisteri, revistes d'experimentació i ciències.
• Infància
• Quadernos de pedagogia.
• Babar
• Cavall fort
• Tiroliro

Per finalitzar vam visitar www.bcn.cat/imeb on es poden trobar diferents recursos educatius i on hi han activitats educatives i altres d’altres apartats interessants que vam estar comentant.

Conferència

El dimecres dia 21, vam substituir la classe de comunicació per una conferència a l’auditori de la universitat a càrrec de l’ Ana del Barrio Saiz.

Títol de la conferència: De la reflexión personal a la reflexión crítica en equipo: un proceso de transformación en la práctica profesional.

A continuació, el power point que va utilitzar traduït al català.

Power En Català Ana Del Barrio

View more presentations from Blanquerna.